La Maria Mercè ha viatjat aquesta primavera a Mali per participar en la segona comissió medicoquirúrgica del projecte de la Fundació al país africà, que ha tingut lloc a l’Hospital de Referència de Bankass equipat amb una unitat quirúrgica completa per Ulls del món. Metgessa de professió; és una voluntària molt implicada amb les persones que pateixen deficiències visuals als territoris més pobres del món, la qual cosa l’ha portat a viatjar en diferents ocasions als campaments sahrauís al costat de la seva parella, l’oftalmòleg i supervisor mèdic del programa Ulls del Sàhara fins a l’any 2009, Josep Maria Rafart, el qual també ha viatjat a terres malianes.

Com ha anat l’última experiència solidària amb Ulls del món?

La veritat és que molt bé. Durant els dies que vàrem ser a Mali vàrem treballar molt i vàrem tornar la visió a moltes persones.  Jo, d’aquests viatges, sempre en torno cansada, per les condicions difícils de treball, la calor i les dificultats amb l’idioma, però satisfeta amb la feina feta i amb la gratitud que rebem dels pacients a qui obrim els ulls.

Quina valoració fas de la comissió mèdica a Mali?

La valoració és excel·lent. El clima entre els participants del grup va ser molt bo; penso que és bàsic que hi hagi una bona entesa entre els participants perquè tot funcioni bé. El nostre grup va funcionar molt bé com a unitat, i vàrem fer molta i molt bona feina entre tots. La unitat oftalmològica que hi ha muntada a Bankass està molt bé, tenint en compte la situació de l’hospital: l’espai físic on està ubicada la unitat és correcte, el mobiliari de la consulta i el quiròfan són acceptables i el material d’oftalmologia també és correcte.

Quin era el treball dut a terme pels professionals locals durant la comissió? Vàreu trobar una bona predisposició per part seva?

El treball dels professionals locals és de col·laboració i aprenentatge. La predisposició que van tenir va ser molt bona. D’entrada, estan una mica a l’expectativa de veure com funcionem nosaltres, però després de veure com treballàvem i de parlar amb l’oftalmòleg que encapçalava la comissió, van desaparèixer les pors i tothom va fer la seva feina. Jo, que vaig ser sempre a la consulta, em vaig entendre molt bé tant amb els tècnics d’oftalmologia com amb el personal d’ajuda a l’organització de la consulta, ja que varen col·laborar en tot el que podien i amb moltes ganes d’aprendre.

Descriu-nos Mali i la seva gent amb poques paraules

Mali és un país molt gran i no el puc descriure, només puc parlar de Bankass i del País Dogon. Bankass és un petit poble situat al sud de Mali. Les infraestructures són mínimes i l’hospital està format per diferents pavellons, amb poc material i molta brutícia. El País Dogon el conformen poblats que viuen a sobre o a sota de la “falaise de Bandiagara”, tenen una estampa molt pintoresca i les cases són fetes de fang o de pedra i troncs. La seva economia és de subsistència, i la societat es basa en la família, amb les tradicions i les creences, que formen part important de la vida diària. Respecten totes les religions i poden conviure sense gaires problemes.  En general, la població em va semblar contenta i treballadora.

Mali ha estat darrerament en el primer pla de l’opinió pública, encara que les autoritats afirmen que la regió de Mopti és una zona segura. Ho vàreu viure així?

Jo no vaig veure mai cap situació de risc al nostre voltant. La zona de Mopti em va semblar segura i tant a Mopti com al País Dogon hi ha turistes que es passegen amb tota tranquil·litat. No vaig tenir sensació de perill durant la nostra estada a Mali.

Quina diferència hi has trobat respecte a d’altres programes?

He trobat molta diferència en la forma de ser de la gent. Jo he estat al Sàhara i els sahrauís estan més occidentalitzats, més acostumats a tractar amb espanyols. Pel que fa a la feina, a tot arreu n’hi ha molta, i si tens la sort de trobar un bon equip (jo l’he trobat sempre) es fa molta feina, es treballa molt i al final de la jornada estàs cansat i satisfet. Quant a la finalitat del programa, no hi trobo cap diferència. A tot arreu intentem solucionar els problemes oftalmològics i ensenyar, col·laborar i formar tant com es pugui el personal local.

En el terreny personal, què t’aporta ser voluntària d’una entitat com ara Ulls del món?

Ser voluntària i cooperant sempre t’aporta coneixement i saviesa. Primer de tot tens l’oportunitat de conèixer gent nova, del grup que et toqui anar i del país on vas a treballar. Conèixer gent diferent sempre aporta noves visions i maneres de veure i viure la vida. A més m’agrada conèixer una nova  realitat social, una manera diferent de viure, una religió, uns valors, unes tradicions, uns costums diferents i, sobretot, unes necessitats diferents. Això m’aporta el coneixement de donar importància a les coses que en tenen i a relativitzar moltes coses i situacions que no ho són.