Quan i per què vas començar a col·laborar amb Ulls del món?

Vaig conèixer la Fundació de la mà de la iniciativa Alumni Solidari d’ESADE just quan va començar la primera edició cap al 2006.

Què és el que et va moure a continuar donant suport a la Fundació com a voluntari?

La iniquitat en què estem vivint. Arriba un punt en què la manca de recursos fa que una part de la humanitat deixi de tenir possibilitats reals de sortir de la pobresa.

En què creus que pot ajudar la teva formació i experiència professional en una organització com Ulls del món?

La meva especialització és la gestió basada en l’estratègia, el màrketing i l’emprenedoria.

Quines feines concretes realitzes com a voluntari? Quina és la que et motiva més?

 Al principi vaig participar en la creació d’un sistema de seguiment i control de la gestió de la Fundació a través d’indicadors. Després, vaig col·laborar en la creació i posada en marxa d’un quadre de comandament integral i últimament, estic participant en un intent de centralitzar i harmonitzar les bases de dades de la Fundació. El que més em motiva és veure que la meva feina es percep com a útil per part d’Ulls del món.

En què creus que ha canviat més Ulls del món des que hi formes part?

De mica en mica l’organització s’ha anat dotant de més eines de gestió que li permeten avançar estratègicament en la sostenibilitat de l’atenció ocular; és a dir, no només resoldre la ceguera reversible sinó fer-ho de manera sostenible.

Com valores la teva experiència?

Molt enriquidora. He pogut veure amb els meus propis ulls com la teoria que les ONG poden arribar a ser les organitzacions més eficients que coneixem és veritat.

Com explicaries en una sola frase la importància de la tasca de la Fundació?

Pràcticament fan reviure a les persones. La visió és essencial per a l’humà. Quan la perdem, deixem de poder fer la majoria de les feines. D’aquí la importància de recuperar-la, i més amb operacions possibles i senzilles.

Animaries a altres persones a participar com a voluntaris? Per què?

És clar! Sens dubte! Recomanaria a tothom que pogués que donés una part del seu temps. És una bona manera de transcendir més enllà del materialisme que ens envolta.