El Dr. Khalil Khatri es va convertir el 2008 en el primer oftalmòleg local que exercia als campaments de refugiats sahrauís format per Ulls del món, d’aquesta manera es va assolir una de les prioritats del programa Ulls del Sàhara de la Fundació des del seu inici l’any 2001. El metge sahrauí va realitzar dues estades als campaments amb l’objectiu de millorar la salut ocular dels seus habitants, ja sigui fent activitats de consulta i cirurgia, com formatives i d’estudi. Aquest pas arribava després de completar un període de formació de més de tres anys, gràcies a la beca atorgada per la Fundació, que el va portar a especialitzar-se a l’Hospital de l’Esperança de Barcelona i a graduar-se a Cuba.

Què ha suposat per a tu la beca que t’ha permès especialitzar-te en oftalmologia?

Doncs ha significat complir un somni. Jo volia ser oftalmòleg i gràcies a Ulls del món, a la beca Memorial Garrigosa de l’Hospital de l’Esperança i a l’Institut de Microcirugia Ocular, ho he aconseguit. He d’agrair l’esforç de la Fundació per haver-me permès l’estada a Cuba, on vaig poder convalidar el títol d’oftalmologia.

Com valores l’activitat que has fet durant l’any 2008 al Sàhara?

Com a molt positiva. En ser la meva gent, el meu treball és més útil: domino la patologia sahrauí, utilitzo tècniques quirúrgiques que a Europa ja gairebé no s’utilitzen, parlo l’idioma, les comissions se senten més còmodes amb la meva presència, hi ha una certa confiança dels pacients sahrauís, les consultes són més ràpides i còmodes… Tot i això, encara és insuficient.

Què t’aporta, des del punt de vista personal, el fet de tornar als campaments per atendre la salut ocular de la teva gent?

Em sento orgullós de tornar per ajudar el meu poble. La veritat és que m’omple de satisfacció veure la gent contenta quan saben que també hi ha un oftalmòleg sahrauí i no només metges de l’estranger. La meva estada també suposa un avantatge pel que fa a la possibilitat d’atendre les patologies oculars que requereixen un seguiment més proper, com el cas del glaucoma.

Com han canviat els campaments durant la teva formació?

Hi ha hagut un canvi considerable, pel que fa al deteriorament de les infraestructures, l’augment de l’emigració que fa que els joves marxin i que només hi quedi gent gran o la disminució de gent formada per qüestions purament econòmiques. També es nota la reducció d’ajudes per temes polítics (hi arriba una quarta part del que hi arribava), la qual cosa provoca que hi manquin més recursos bàsics. Tot i això, la gent segueix amb l’esperit de lluita i independència i aquesta és una prioritat per al nostre govern i poble.

Quines millores s’aprecien en la situació sanitària i oftalmològica, gràcies al treball fet per Ulls del món?

La situació sanitària està cada vegada millor si parlem d’assistència mèdica, de cooperació. Hi ha més establiments sanitaris, més comissions mèdiques… I en aquests anys Ulls del món ha estat el pilar fonamental per a la millora de la situació oftalmològica, creant òptiques, dotant de material, fent cirurgies, donant incentius, involucrant el personal, evacuant els pacients que no tenen tractament als
campaments, etc. Sense cap mena de dubte, la presència de la Fundació des de l’any 2001 ha estat un aspecte totalment positiu.

Es poden extreure alguns resultats inicials del treball de camp que has fet sobre la prevalença de patologies oculars?

Puc dir que es detecten patologies que poden provocar ceguesa evitable (com pterigium, tracoma, seqüeles de tracoma, glaucoma terminal i cataractes) o bé complicacions quirúrgiques de mitjà i llarg termini, que poden ser evitables i que poden tenir un millor seguiment amb la presència d’un oftalmòleg sobre el terreny.

La formació és una de les prioritats de la Fundació. Com veus l’evolució dels coneixements de la plantilla d’oftalmologia?

Els òptics han aprofitat els cursos que han impartit els optometristes d’Ulls del món, però segurament encara hi ha molta feina a fer, per exemple per fer front a aquelles patologies bàsiques que un paraoftalmòleg pot tractar com ara conjuntivitis, tractament de tracoma, control de tensió en pacients amb glaucoma, extreure cossos estranys, tractar úlceres corneals o aplicar benes. Per això s’està preparant un curs en aquest sentit i espero la màxima implicació de tots els òptics.

Com et planteges la teva trajectòria professional als campaments?

A vegades les circumstàncies superen el desig de ser aquí, com jo vull i com vol el meu poble; però hi ha situacions familiars, socials, geogràfiques i econòmiques que em separen actualment de la continuïtat en el meu treball als campaments. Hi seré en períodes, tal i com ho hem acordat amb la Fundació, però no de forma permanent. Així doncs, la involucració hi és i també el suport del Ministeri de Salut i dels organismes internacionals. El més important és que el meu poble pot comptar amb mi, tant ara com en un Sàhara Occidental independent (inshallah!!).