Mónica Lecumberri és una oftalmòloga catalana llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des del 2014 participa en les comissions de professionals oftalmològics que Ulls del món envia als diferents països on actua. Aquesta oftalmòloga ha viatjat a territoris on les persones es queden cegues per causes previsibles o curables, per ajudar a formar els professionals locals i per obrir els ulls realitzant cirurgies.

La Dra. Lecumberri també ha col·laborat com a ponent en cursos que la Fundació ha organitzat a Barcelona, juntament amb Alcon, per a formar oftalmòlegs en l’ús de la tècnica SICS.

Com a oftalmòloga, Mónica Lecumberri desenvolupa la seva feina a l’Hospital General de l’Hospitalet, y forma part del grup de profesionals del Consorci Sanitari Integral.

La Mónica ha participat en les comissions tant als campaments de població refugiada sahrauí de Tindouf (Algèria), com a Moçambic, una experiència que ella mateixa ens explica:

Per què vas decidir fer-te voluntària? I per què vas escollir Ulls del món?

Des de sempre m’ha atret la idea de col·laborar treballant en països en vies de desenvolupament. Quan vaig acabar la carrera i l’especialitat vaig saber que ho faria quan tingués l’oportunitat.

Vaig escollir Ulls del món perquè són un referent en cooperació especialitzada en oftalmologia a Espanya.

Què destacaries de la teva experiència com a voluntària sobre el terreny?

El que més m’impressiona és la manca d’oftalmòlegs que hi ha en algunes parts del món. Poder anar a treballar a aquests llocs on tenen tanta necessitat d’especialistes em resulta molt gratificant.

Què t’aporta el voluntariat a la teva vida professional i personal?

Professionalment m’ha aportat experiència sobre com treballar amb els mínims mitjans, personalment m’ha permès conèixer de prop problemes molt reals, però alhora molt aliens al nostre dia a dia aquí a Espanya.

Creus que és important la tasca que du a terme Ulls del món? Per què?

Crec que la seva tasca és imprescindible. Per desgràcia si Ulls del món no estigués on està hi hauria molta més gent cega en el món. A més de realitzar campanyes quirúrgiques per operar cataractes, Ulls del món, com qualsevol ONG que treballa en desenvolupament intenta centrar-se en la formació del personal local, i en projectes de salut comunitària orientats a l’oftalmologia, la qual cosa és fonamental, per exemple, per a l’erradicació del tracoma o l’avitaminosi A.

Estàs satisfeta del treball que vas poder realitzar quan vas viatjar als campaments? Quina valoració fas de la comissió? I dels professionals locals?

Les comissions quirúrgiques sempre són molt satisfactòries perquè són molt efectives: et desplaces, operes els pacients seleccionats i pràcticament l’endemà ja hi veuen. El treball en els campaments seria impossible sense la dedicació de María Tavera, la coordinadora d’Ulls del Sàhara. Respecte al personal local com a tot arreu hi ha de tot, alguns molt treballadors i amb ganes d’aprendre i altres amb falta de ganes i d’interès.

Hi ha alguna qualitat que consideres imprescindible que tingui un voluntari o voluntària?

Primer de tot empatia; tenir la capacitat de posar-se al lloc de l’altre i entendre el que necessita. No tractar d’imposar formes de fer les coses i respectar les opinions del personal local. A més, em sembla molt important tenir experiència en el que sigui que es farà allà, ja que segurament ens trobarem amb menys mitjans i amb patologies més complexes que hem de saber resoldre de la millor manera possible.

Quin és el consell que donaries a una persona que li agradaria fer-se voluntària però que encara no s’ha decidit?

Primer que es formi bé per estar preparat per treballar en contextos diferents al propi i, si és possible, que les primeres vegades vagi amb professionals amb més experiència que puguin assumir la responsabilitat dels casos més difícils.