Després de més de 10 anys vinculada a Ulls del món, com valores la teva experiència durant aquests anys? Per què et vas animar a col·laborar amb la Fundació?

Quan em van parlar dels projectes de la Fundació per primera vegada, em vaig quedar impressionada amb el que significa per a persones que han perdut la vista, tornar a veure-hi. Jo tenia ganes d’ajudar i, sobretot, de sentir que l’ajuda arribava a algun lloc. Per això, em vaig animar primer a conèixer què feia la Fundació i m’hi vaig involucrar ràpidament.

El 2006 vas viatjar al Sàhara. Tens algun record o anècdota entranyable d’aquest viatge?

Tenia la necessitat de conèixer in situ el resultat del meu esforç com a voluntària i el de moltes altres persones i institucions que també estaven donant suport a Ulls del món…. La meva experiència als campaments va ser molt impactant, com la de tots els voluntaris que viatgen al Sàhara. Realment em van impressionar les condicions amb què viuen els sahrauís i vaig prendre consciència de l’aïllament de la població… Porten ja 40 anys refugiats i encara somnien a tenir el seu país!

Des de fa anys col·labores amb l’organització del sopar La Nit dels Ulls del món. Quin és l’èxit del sopar? Què és el que et motiva per a implicar-te en la celebració anual d’aquest esdeveniment?

La Nit és un acte màgic. Cada any es crea un ambient molt especial, quasi transcendent. A través d’imatges i de breus discursos aconseguim que les persones que hi assisteixen se sentin properes als projectes de la Fundació, a la seva missió, als seus èxits… No es un sopar de gala, com tants d’altres, sinó que es respira serietat, solidaritat i proximitat. A més, és un sopar en què pràcticament tot està cedit i és molt reconfortant la resposta de totes les persones que s’impliquen en aquest esdeveniment.

I el proper sopar solidari, on està previst que es realitzi?

Doncs aquest any 2016 se celebrarà a Barcelona. La idea és organitzar el sopar alternativament a ciutats diferents: un any a Barcelona, que és on està la seu d’Ulls del món, i un altre fora, a una altra ciutat de la península Ibèrica. L’any passat fins i tot vam anar més lluny, a Lugano.

També estàs implicada amb el Fons d’Art Visions, la col·lecció d’art solidari de la Fundació. Com pot ajudar l’art amb la labor que realitzem?

Gràcies a l’art, a la Fundació aconseguim dos objectius bàsics. D’una banda, captar els recursos que necessitem per a l’execució dels projectes i, de l’altra, sensibilitzar les persones. Les obres dels artistes solidaris ens ajuden a crear una cadena de persones interessades en art i també sensibles a causes com la ceguesa, que no només ens implicarà a tots sinó que també és fàcilment evitable. Les exposicions són una via important de donar a conèixer les obres del fons.

Recordes algun cas que t’hagi emocionat especialment durant aquesta dècada?

M’emocionen les respostes d’alguns artistes o persones a les peticions que els fem de sumar-se al nostre projecte. Aquestes respostes, sinceres, generoses, donen sentit al meu esforç com a voluntària de la Fundació.

Podries dir-nos tres paraules que per a tu defineixin la labor d’Ulls del món?

Eficàcia, ambició en els projectes i perseverança.

I per acabar, quins projectes tens a la vista relacionats amb la nostra Fundació?

Últimament estic contactant amb artistes molt reconeguts a escala internacional per a animar-los que se sumin a la lluita contra la ceguesa evitable i que donin obra a la Fundació. Estic contenta per tenir l’oportunitat d’acostar-me a ells i conèixer els seus interessos, motivacions, etc.