Miren Rodríguez, historiadora, és coordinadora de la delegació territorial d’Ulls del món a Euskadi, Munduko begiak, amb seu a Bilbao. Enèrgica, compromesa i sempre predisposada, Miren coneix bé la societat basca i afronta amb optimisme i tenacitat la tasca de fer arribar la vulnerabilitat de la salut ocular als territoris amb rendes baixes i mitjanes a tantes persones com vulguin escoltar-la.

Com et va arribar la proposta de coordinar Munduko begiak? Per què la vas acceptar?

La proposta em va arribar a través d’un bon amic, que es col·laborador de la Fundació i sabia que estaven buscant algú de confiança que es fes càrrec de la delegació al País Basc, va pensar que jo podia ser la persona adequada i ens va fer la proposta tant a la Fundació com a mi. Si m’haguessin demanat que fes una descripció del tipus de feina ideal per a mi en aquell moment, hauria coincidit gairebé al cent per cent amb la proposta que em va fer.

Vaig acceptar sense cap mena de dubte. Comptava amb garanties que la Fundació era una entitat honesta, sòlida i pilotada per grans professionals. I he d’agrair a la Fundació la seva confiança en mi, tot i que gairebé ni em coneixien.

Què creus que té de característic, de diferent, respecte a d’altres organitzacions? Què és el que més t’atrau de la Fundació?

El que la fa diferent a d’altres organitzacions del sector de cooperació internacional, i que a més em resulta més atractiu, és que s’ocupa d’un camp molt concret, on els treballadors i treballadores es desenvolupen amb un altíssim nivell de professionalitat. I també resulta molt motivador el fet que el treball realitzat es VEU (valgui el joc de paraules). Hi ha una part que és difícil de quantificar, però la majoria dels progressos realitzats es perceben clarament, any rere any.

Com has viscut aquests anys tan intensos com a única persona contractada a Euskadi?

Si ho hagués de resumir en una paraula jo diria: entusiasme. Treballant molt sense desanimar-me pels errors comesos, o davant les portes tancades, que n’hi ha hagut. Aprenent cada dia, de les meves companyes i de l’entorn d’entitats basques que treballen en cooperació i de l’equip de voluntariat. I avançant a poc a poc però sense retrocessos en la tasca de donar a conèixer la Fundació, de sensibilitzar la població, i de recaptar fons per donar suport als projectes.

Com ha rebut la societat basca a la Fundació? Quin ha estat l’interès i la implicació de la gent?

La societat basca està permanentment bombardejada per entitats solidàries que treballen molt i molt bé. No és fàcil captar la seva atenció. No hem arribat (encara) a grans masses, però és cert que qui en pren consciència es converteix en col·laborador fidel i participant assidu a les nostres convocatòries. Hi ha entitats de tot tipus que ens brinden el que tenen o saben: des de col·legis de metges a societats gastronòmiques, des d’òptiques a músics, des de fundacions a artistes gràfics, dissenyadors, xefs o transportistes.

Quines activitats han tingut més èxit per donar a conèixer la Fundació?

Sempre que ens és possible ens apropem a la ciutadania a través d’ofertes culturals. Durant aquests quatre anys hem treballat en tres tipus d’iniciatives: les exposicions fotogràfiques (Ulls d’Inhambane, d’Elisenda Pons); l’activitat “Música per als seus ulls” per crear consciència en col·lectius socials diversos; i les jornades solidàries que compaginen activitat cultural i proposta gastronòmica.

Munduko begiak es dirigeix a Euskadi en euskera. Quina importància creus que té que la Fundació s’expressi, sempre que pugui, en les llengües pròpies de cada territori on treballa?

És vital. A la Comunitat Autònoma Basca ens relacionem en dues llengües, però valorem molt l’esforç de qui es dirigeix a nosaltres en la llengua que ens distingeix com a poble i així ens ajuda a mantenir-la, reforçar-la i difondre-la. Per interioritzar un missatge és imprescindible cuidar el vehicle en el qual es transmet.

Treballes freqüentment amb persones voluntàries. Quin paper tenen a Munduko begiak?

Són el més gran valor de Munduko begiak. Sense elles és impossible arribar als col·lectius als quals arribem. La qualitat humana i el grau d’implicació és enorme. Cada un dels i les voluntàries aporta els seus coneixements professionals i la seva xarxa de contactes, idea noves maneres d’apropar-se a la ciutadania, m’aconsella i m’ofereix el seu suport anímic (que tan important és quan una treballadora com jo es troba lluny de les seves companyes). Ofereixen generosament el millor de si mateixos.

Quins objectius es planteja Munduko begiak a mitjà i llarg termini? Quin seria el teu objectiu més ambiciós? Què t’agradaria aconseguir?

Munduko begiak vol aconseguir el suport de les principals institucions basques en l’àmbit de la cooperació, sobretot l’Agència Basca de Cooperació i la Coordinadora d’ONG d’Euskadi. Tant pel que ens aportaria en el terreny econòmic com perquè seria el reconeixement del sector a una feina ben feta.

També és un objectiu permanent despertar consciència en més persones. I sobretot en persones que siguin referent per a la població, i que facin d’altaveu del missatge de la Fundació sobre el Dret a la Visió.

I per acabar, de la mateixa manera que hem començat a treballar a Navarra, seria una gran fita poder arribar a la ciutadania alabesa.

Amb quines tres paraules definiries la Fundació?

Rigor… en els plantejaments.
Entusiasme… en la feina.
Respecte… cap a la població subjecte de drets.