Vas iniciar les teves col·laboracions amb Ulls del món el 2003. Com ens vas conèixer? Què et va empènyer a participar a les comissions?

Us vaig conèixer a través del doctor Carlos Móser. Ell portava temps col·laborant amb Ulls del món i em va animar a participar en una expedició que estava preparant. Vaig dir que sí sense saber molt bé què havia de fer allà, em venia de gust viure aquesta experiència.

Has viatjat en diverses ocasions a Moçambic on Ulls del món duu a terme la seva tasca solidària. Què et mou a implicar-te tant?

Sempre ho dic quan em fan aquesta pregunta, o t’agrada o no t’agrada; jo m’he enamorat d’Àfrica gràcies a aquesta experiència, saber que pots ajudar a la gent, que aportes alguna cosa de tu, et fa sentir molt bé.

Què és el que més t’ha impressionat en tot aquest temps?

Quan vaig arribar a Inhambane la primera vegada tot m’impactava, la gent, com arribava aquesta a l’hospital, les històries que hi havia darrere de cada cas, el personal local que ens ajudava, la reacció de molts pacients quan retirem l’apòsit ocular de l’endemà de la intervenció, el propi hospital, la ciutat, en definitiva tot. Encara avui hi ha coses que tot i haver vist moltes vegades m’impressionen.

Com ha anat l’última experiència solidària amb Ulls del món com a membre de la comissió que s’ha desplaçat a Inhambane?

Cada experiència és única i diferent. En aquesta ocasió l’objectiu principal era la formació del personal local, potser per això tots vam pensar que seria una comissió més tranquil·la però al final hem anat al màxim, com sempre.

Quina valoració fas de la comissió?

Un 10; hem treballat en equip els cinc participants de la comissió, això és important per al bon funcionament del grup. Volia fer una menció especial a la meva companya, l’infermera Miriam Martín, que de manera totalment voluntària i altruista ens ha acompanyat. Sense ella jo no hagués pogut amb tot.

Quin era el treball dut a terme pels professionals locals durant la comissió? Vau trobar una bona predisposició per part seva?

Els professionals locals m’han sorprès gratament, potser l’any que més ganes li han posat, especialment l’instrumentista Katerine que ha manifestat tot el temps, predisposició i interès per aprendre. Personalment és amb el que em quedo, tant de bo el que hem intentat ensenyar el segueixin posant en pràctica quan no hi som. Hem posat l’accent especialment en la cura, manipulació, neteja i esterilització de l’instrumental perquè és el punt més feble que hem observat.

Descriu-nos Moçambic i la seva gent amb poques paraules

Moçambic és color: el verd de la vegetació, el taronja de la terra i el blau del mar. Moçambic és la seva gent: alegre, simpàtica i agraïda.

Quina diferència has trobat respecte a la primera vegada que vas viatjar amb Ulls del món a Moçambic?

Cada any he vist un avanç en molts aspectes, crec que el país ha millorat econòmicament. El que m’agradaria destacar és l’evolució positiva del funcionament del quiròfan d’oftalmologia dins de les possibilitats que ells tenen i que gràcies a Ulls del món ja hi ha un oftalmòleg moçambiquès allí situat, sota el meu punt de vista és del que es tracta, donar una formació perquè ells puguin valer-se per si mateixos.

Què diries que aporta en l’àmbit professional la feina que realitzes a la Fundació?

Des del punt de vista professional és una experiència que aquí no podria portar a terme, he après a valorar els recursos que tenim. He après a conviure 24 hores amb professionals que tot i estar treballant dures jornades mantenen l’ànim fent possible que tots ens portem bé.

I en l’apartat personal, què diries que has après gràcies a Ulls del món?

A apreciar en la seva justa mesura el material, podem viure amb menys i podem ser feliços amb poc.

No voldria deixar d’esmentar persones importants que m’han acompanyat durant tota aquesta aventura, especialment a les meves col·legues i amigues Laura Díaz, Esther Vilalta i Miriam Martín.