Fatoumata Diabaté, fotògrafa de l’exposició ‘Elles ho veuen clar’

Fatoumata Diabaté és una fotògrafa maliana nascuda a Bamako l’any 1980. Es va formar en fotografia al Centre de Formation Audiovisuel Promo-Femmes i al Centre de Formation en Photographie de Bamako, on més tard va treballar com a assistent de laboratori. També va ampliar els seus coneixements a Suïssa i a París. Les seves exposicions se centren principalment en les dones i les noves generacions, on explora temes com la identitat, la memòria i la cultura a Mali.

Al maig, Ulls del món ha inaugurat l’exposició fotogràfica “Elles ho veuen clar” a la Universitat de Deusto, en col·laboració amb la Diputació Foral de Biscaia. Un reportatge realitzat per Fatoumata el 2025 quan va visitar el projecte Ulls de Mali. A Mopti, les dones són el pilar de l’economia rural i també protagonistes de la salut ocular comunitària. L’exposició mostra la seva doble transformació silenciosa, des del treball als horts, la producció de sabó i la cura del bestiar, fins a la seva implicació en l’educació i la prevenció de problemes visuals a les escoles.

Què et va portar a començar amb la fotografia? I a enfocar-te en les dones per als teus projectes?

El que em va motivar va ser la recerca d’autonomia. Per a mi, la llibertat comença amb la independència financera, i volia aconseguir-la.

Com creus que la fotografia pot contribuir a donar visibilitat a problemàtiques com la ceguesa evitable i, alhora, generar consciència i compromís en altres contextos com Europa?

Per a mi, la fotografia és una manera de donar testimoni i de capturar moments reals. Per això, fundacions, organitzacions i institucions com Ulls del món contacten amb fotògrafs professionals per ajudar a retratar visualment els projectes que s’instal·len a l’Àfrica o a la resta del món.

Com solem dir, una imatge val més que mil paraules. És un mitjà molt explícit i podem observar coses noves. Des de fa temps, la informació que rebem sol estar influïda per les imatges que l’acompanyen. Per això molts professionals col·laborem amb organitzacions nacionals i internacionals.

Què destacaries del paper de les dones com a beneficiàries i promotores de la salut ocular a Mopti?

En la meva opinió, les dones a Mopti es beneficien del programa gràcies a la confiança que guanyen en elles mateixes, la formació professional i els tractaments i l’atenció que ofereix Ulls del món. Considero que aquest projecte els proporciona eines per millorar les seves condicions de vida.

Et vas endur algun aprenentatge de l’experiència? Què t’ha aportat col·laborar amb Ulls del món i conèixer de prop la seva feina sobre el terreny?

Per a mi, aquesta col·laboració és simplement magnífica, ja que crec que hi ha hagut una confiança mútua i plena. M’ha aportat seguretat i s’ha convertit en una experiència molt important per a mi. Agraeixo haver pogut realitzar aquest projecte a Mali, el meu país, i conèixer-ne més l’interior, una zona que estimo i d’on sempre he après. Aprenc de la seva gent, que té força i valentia i que m’aporta noves perspectives sobre mi mateixa i sobre el món. Ha estat molt interessant i em sento feliç d’haver pogut descobrir més parts del poble i de les seves vides.

Com descriuries aquesta exposició en una frase?

Aquesta exposició per a mi ha estat pau, serenitat i mediació. Avui dia, com he dit, una foto val més que mil paraules, i els qui ens dediquem a la fotografia pretenem elaborar un testimoni, documentar el que passa. Les dones retratades necessitaven algú que pogués reflectir les seves experiències i la seva feina a Mopti. L’exposició és una història de germanor, descobriment, testimonis, viatges, famílies i Mali.

Què t’agradaria que sentissin o s’enduguessin les persones que visitin “Elles ho veuen clar” a la Universitat de Deusto?

M’agradaria que les persones que visitin l’exposició experimentin un viatge com el meu, a través de les meves fotografies, i que aconsegueixin observar i comprendre el que mostren. Que s’enduguin una mirada més propera a la realitat que intentem reflectir els qui documentem aquesta situació de conflicte polític del país. Les meves fotografies són allà per deixar constància de com aquesta crisi de seguretat, que s’ha agreujat en els darrers anys, està afectant les famílies.

L’exposició permet donar visibilitat a aquesta cara del país i m’agradaria donar les gràcies a la Fundació per ajudar-me a fer-ho. Que l’aventura continuï.