Els errors refractius són trastorns oculars molt comuns a causa de la pèrdua de la capacitat de l’ull d’enfocar clarament les imatges sobre la retina. Segons l’OMS, al món hi ha 153 milions de persones amb discapacitat visual provocada per errors refractius no corregits (manca d'ulleres amb lents correctores adequades).

La visió borrosa conseqüència d’aquests errors apareix quan la còrnia i el cristal·lí, que actuen de lents, deixen de fer que els raigs de llum incideixin en la retina, la capa fotoreceptora més interna del globus ocular.

Els tres principals errors refractius són la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme. La miopia impedeix veure clarament els objectes llunyans, la hipermetropia, en canvi, dificulta veure els propers, mentre l’astigmatisme és la visió distorsionada provocada per la curvatura anormal de la còrnia. Aquests tres errors són provocats per diferències en la longitud del globus ocular (miopia i hipermetropia) o en la curvatura de la còrnia (astigmatisme). La presbícia o vista cansada, el quart trastorn, en canvi, es produeix quan el cristal·lí, a causa de l’edat, perd capacitat d’enfocar objectes propers.

La visió borrosa, la "pesadesa" ocular i el mal de cap provocats per un sobreesforç continuat són els principals símptomes d’aquests trastorns oculars, que desapareixen amb ulleres correctores, lents de contacte o cirurgia refractiva, solucions molt accessibles al primer món, però que no ho són tant als països pobres.

 

Coneix la història del Virgilio

Virgilio y su familia

El Virgilio va néixer i viu a la ciutat d’Oruro. Fa cinc anys va tenir un accident manipulant cables d’alta tensió que li va provocar cremades de tercer grau, motiu pel qual li van haver d’amputar tots dos braços. Aquest fet li va causar una depressió i només ha tirat endavant gràcies al suport de la seva família que mai no l’ha deixat sol.

A través de l’Associació de Persones amb Discapacitat es va assabentar que s’estaven fent atencions oftalmològiques, i així va venir a la consulta amb la seva esposa i el seu fill.

Tenia visió borrosa de prop i de lluny. Ja no podia veure-hi bé. Li vam lliurar dues ulleres perquè l’ajudessin a veure-hi millor. La seva esposa l’ajuda a emprovar-se les ulleres i ell les rep amb molta alegria indicant que ara hi veu millor, camina i no té cap molèstia; s’emprova les altres ulleres i encara queda més content i comenta que ara podrà tornar a llegir. La seva esposa li diu que encara és més guapo amb ulleres.

El Virgilio ens explica que li ha costat una mica acostumar-se a les ulleres, que els primers dies li produïen marejos, però que ha seguit les indicacions de l’especialista i que ara ja no té cap molèstia.

Agraeix a la Fundació Ulls del món el suport a les persones amb discapacitat i de recursos escassos i ens demana continuar amb aquest tipus d’ajuda perquè hi ha molta més gent ho necessita.