Com i quan vas conèixer l’entitat? Per què vas decidir involucrar-t’hi?

Vaig conèixer la Fundació en un congrés d’oftalmologia i em vaig apuntar com a voluntària. Jo ja era cooperant d’altres organitzacions però Ulls del món em va semblar més propera, seriosa i professional.

Ets una de les primeres voluntàries d’Ulls del món. Quina valoració fas de tot aquest temps recolzant els projectes de Fundació?

Em sento feliç d’haver posat el meu granet de sorra en cadascun dels projectes i, sobretot, veure com ha anat avançant l’atenció a les persones sense recursos econòmics i com han anat consolidant-se els projectes i arribant en alguns casos, a un “final feliç”.

És una gran satisfacció veure que els professionals que hem anat formant ja treballen sols.

Has viatjat per tots els territoris en els quals coopera Ulls del món, quina és la teva impressió sobre la situació de la salut ocular en cadascun d’ells?

Bé, la situació és molt diferent a cadascun d’ells per diferents motius: per les seves pròpies característiques i recursos destinats a l’atenció sanitària a cada país, pels recursos que Ulls del món pugui obtenir per a cada projecte, pel personal que hi ha fix a cada territori… Però, per descomptat, la situació és molt millor que quan vam arribar a cada país, sobretot perquè ara poden fer les coses per ells mateixos.

Quins són els problemes visuals més preocupants en aquests països? Quines dificultats has hagut d’afrontar?

La veritat és que no he tingut massa dificultats. Recordo a Bolívia patir una mica de mal d’altura i, sobretot, que vam coincidir amb una vaga a La Paz. No ens deixaven pujar a El Alto a treballar i vam haver de posar-nos en ambulàncies… Tota una aventura! I, a Mali, vaig tenir la mala sort d’agafar la malària. Realment allà em vaig trobar molt malament però em van donar el tractament amb quinina immediatament i al cap de 5 dies ja em vaig trobar millor. Em van cuidar dues infermeres cubanes… dos àngels per mi! Encara tinc contacte amb elles. Sempre et trobes gent bona pel món…

Quin és el pacient o la pacient que més t’ha impactat?

Impactat? Molts. A Mali. Sobretot per la pobresa. Per als que tenim una vida occidental benestant, no és gens fàcil veure nens desnodrits en viu i en directe, amb les panxes inflades i a més, cecs!

Algun cas especial o anècdota que t’agradaria explicar?

L’he explicada varies vegades i encara m’emociono… A Mali, va venir a la consulta una mare africana amb el seu bebè penjant amb una tela, com totes les mares africanes, que els porten a sobre per què no poden deixar-los per anar elles soles al metge. Estava cega per cataractes. Els metges de la comissió la van operar i, a l’endemà, quan li vam treure l’apòsit per graduar, va ser brutal. Mai se m’oblidarà la seva mirada emocionada per poder veure, per primera vegada, al seu fill. Ella plorava i tot l’equip també.

Com explicaries en una sola frase la importància de la tasca de la Fundació?

Uff! Que difícil! Es fa molt i, a vegades, a la gent li sembla poc.

I per últim, quines tres paraules creus que defineixen la Fundació Ulls del món?

Altruisme 100×100, honradesa i professionalitat.