Alarcos Cieza és de Ciudad Real, és doctora i catedràtica en Psicologia i Salut Pública i, des de l’any 2014, és la responsable del Departament de Visió, Audició, Discapacitat i Rehabilitació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La seva tasca consisteix a desenvolupar plans d’acció i polítiques de salut als països en vies de desenvolupament d’acord amb els seus respectius ministeris.

En aquesta entrevista, ella i el seu col·lega Juan Carlos Silva, oftalmòleg i assessor regional de salut visual a l’oficina regional de l’OMS a les Amèriques, ens parlen de la seva experiència a Nacions Unides, els objectius que s’han marcat per als propers anys i com està afectant la pandèmia de la COVID-19 els projectes relacionats amb la visió i la discapacitat.

En matèria de salut ocular, com s’organitza l’OMS per proporcionar assistència a països on els serveis de salut són precaris?

L’OMS Ginebra rep les directrius de l’Assemblea Mundial de la Salut i desenvolupa les estratègies i tot i que ofereix cooperació tècnica als països, les oficines regionals responen directament a les sol·licituds dels estats membres.

Quines són les conseqüències que els problemes oculars no tractats per carències en el sistema sanitari poden tenir sobre la població d’aquests països?

Moltes de les malalties oculars tenen tractament clínic o quirúrgic que prevé la pèrdua de la visió o en facilita la recuperació. En cas de no comptar amb aquests recursos hi haurà persones que perden la visió, la qual cosa limita el seu desenvolupament personal i laboral afectant-los individualment i a la societat.

Pel que fa a la implementació de projectes, quins són els principals obstacles? Quins condicionants afecten sobre l’accés de la població mundial a l’atenció ocular?

A l’atenció primària en nounats, escolars i adult gran, la salut ocular no es prioritza tot i que és essencial per al curs de la vida de les persones. D’altra banda, els serveis i els recursos humans estan concentrats en les zones benestants deixant sense servei els més vulnerables.

Al llarg dels anys, quina evolució hi ha hagut en els programes de salut ocular de l’OMS? De quina manera s’està incorporant, per exemple, la perspectiva de gènere?

Les iniquitats es manifesten de diferents maneres, incloent-hi la de gènere, que en algunes parts del món és molt accentuada. El programa aborda aquest tema per a la formulació de polítiques nacionals que redueixin aquestes inequitats.

Ulls del món ha aprofitat el Dia Mundial de la Visió 2020 per mostrar la relació entre la salut ocular i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Quina creieu que és la clau per a la consecució de l’Agenda 2030?

Assolir els objectius té un efecte directe sobre la salut de les persones, pel que fa a l’objectiu 3 de salut i benestar, mantenir les funcions sensorials de les persones influeix directament sobre la qualitat i curs de vida de les persones, i la nostra funció és enfortir els sistemes de salut perquè els països assoleixin aquest objectiu.

Com ha afectat la pandèmia de COVID-19 la vostra tasca i els projectes relacionats amb la salut ocular?

Les visites de camp dels funcionaris de l’OMS s’han reduït i això limita la cooperació tècnica, no obstant això, la pandèmia ha fet que ens adaptem i ara fem la major part de la feina per mitjans virtuals que aconsegueixen la comesa amb l’avantatge que podem servir molts més països alhora.

Quins consells donaríeu a entitats com Ulls del món perquè puguin implementar els seus projectes de la forma més eficient?

Enfortint les capacitats nacionals, sobretot el recurs humà a través de la capacitació.