Com valora la situació sanitària actual als països més pobres del món? I en l’àmbit de la salut ocular?

Les dades són encara esfereïdores, especialment perquè la majoria dels casos de ceguesa i discapacitat visual que existeixen es poden prevenir, i serien evitables. Àfrica, sobretot la meitat Est del continent, i Àsia, estan patint un greuge considerable que s’arrossega des de fa temps, a causa especialment al fet que els problemes de malnutrició encara no estan resolts. No cal dir que en la població infantil, el mal encara és més gran, comprometent la immunitat i el desenvolupament saludable de milions de nens i nenes. Aquesta alarma mundial se suma a la manca de cobertura sanitària efectiva per a molts milions de persones, uns problemes que en el món occidental sembla que hem superat i on potser hem entrat en certa amnèsia o inhibició de tot allò que queda per fer. Cal potenciar la visió global i integral dels aspectes de la salut humana, vinculant-los al de just desenvolupament de les nacions, l’equilibri dels recursos i la garantia d’accés a les necessitats bàsiques per a tota la població. S’han donat passes, però no suficients.

 2/3 parts de les persones cegues al món són dones i nenes. Què s’ha de fer per pal·liar aquesta situació?

Afortunadament, des de fa uns anys hi ha un seguiment acurat dels problemes que suposa la discapacitat visual al món, i en especial en els països més afectats, que són els que es troben en desenvolupament. Sens dubte, cal prioritzar intervencions, i fer valer les eines importants de què disposem, com és l’ambiciós pla d’Acció de l’Organització Mundial de la Salut, que amb la fita del 2019 ha dinamitzat moltes actuacions. S’està monitorant tot allò que passa pel que fa a salut ocular, s’ofereix suport tècnic als diferents estats, es fa avaluació de polítiques, etc. Hem de tenir un plantejament optimista, perquè hi ha trets positius, com ara que la gran mobilització en salut pública de les darreres dècades ha fet possible que retrocedeixin enormement les patologies oculars atribuïbles a malaltia infecciosa.

La població barcelonina està realment prou conscienciada sobre la situació de la ceguesa evitable al món? Què cal fer més?

D’entrada, l’Ajuntament de Barcelona ho vol fer ben palès, com a patró fundacional de la vostra entitat, Ulls del món. Amb la càrrega de compromís que això suposa, sabent que l’Administració pot fer d’altaveu i facilitador de projectes. Volem ser al costat de les associacions i de les persones mobilitzades per ajudar. Sempre caldrà una mà més per a impulsar nous projectes i fer sostenibles els actuals. I sempre seran benvingudes les aportacions de fons i les donacions i llegats de particulars i empreses, sens dubte.

Com a professional de l’àmbit de la salut, creu que aquest és un sector solidari?

Estic convençuda que el sector de la salut és molt solidari perquè el formen professionals amb un gran component vocacional, que  en la seva feina habitual estan acostumats a situar la persona al centre  de les seves actuacions, amb molts elements de compromís ètic i humanístic.

Què s’està fent des de l’Ajuntament de Barcelona per millorar els sistemes sanitaris dels països més pobres?

Sabem que el camí per assolir una fita com aquesta passa per les nostres entitats. Elles tenen l’expertesa i el coneixement d’allò que convé fer segons cada circumstància, en funció de cada context i àrea geogràfica. Recordem que a Barcelona tenim organitzacions de molt llarga trajectòria en aquest camp. I recordem també la importància que han tingut les ordes religioses per contribuir a aquesta solidaritat entre pobles. Sempre serem al costat de les entitats i associacions. Tenen la porta permanentment oberta a la Delegació de Salut del nostre Ajuntament.

Cal dir que des del municipi disposem de recursos per a la cooperació internacional, i que sovint són els propis empleats municipals els que donen exemple i executen campanyes i programes de cooperació amb països en desenvolupament. Moltes vegades no cal que siguin intervencions estrictament de salut, ja que aixecar infraestructures, facilitar comunicacions, etc. poden ser palanques perquè els sanitaris i educadors de salut puguin dur a terme la seva feina i acabar tenint èxit en les seves iniciatives.

Després d’aquest temps al Patronat, com valora la feina de la Fundació?

Al llarg d’aquests anys que he format part del Patronat  he pogut comprovar en primera persona la tasca tan valuosa que feu des d’Ulls del món. Amb la vostra feina heu contribuït a millorar la salut ocular i a recuperar la visió a moltes persones sense recursos i sabem que prevenir la ceguesa i recuperar la vista és recuperar la vida.

Què és el que més li atrau de la tasca d’Ulls del món i que en destacaria?

La professionalitat i encert de les seves iniciatives, i la cura a l’hora de projectar-les i escollir l’objectiu de les intervencions. El fet que ens heu apropat a dos continents com són Àfrica i Amèrica llatina, tant plurals i rics, i amb tantes necessitats però tant de talent humà latent. I en tercer lloc, la preocupació per formar els professionals de cada zona, així com acompanyar-ho amb la tecnologia necessària, que ha de fer possible solucionar molts problemes de salut que en el món desenvolupat ens poden arribar a semblar menors, però que sense els equips necessaris es converteixen en focus de malaltia i discapacitat per a la gent.

Vol donar algun missatge als voluntaris, donants i col·laboradors d’Ulls del món que llegeixen aquesta entrevista?

Sí, a tots ells. Començant pel voluntariat, que no només entrega el seu temps i esforç, sinó que en totes les convocatòries i iniciatives hi posa un nivell d’excel·lència enorme. Convé que ho diguem: Ulls del Món és una mostra de feina ben feta en la feina solidària entre iguals. Als donants, que siguin perseverants, que no aturin el cercle positiu i virtuós que és capaç de materialitzar iniciatives a nivell global, amb repercussió internacional, sigui quin sigui el destí dels esforços cooperatius. El seu gest fa ciutadania, així ho hem de reconèixer, i ser capaços de donar-los més d’allò que esperen: en transparència, en donar valor social a la seva decisió de col·laborar, etc. Als col·laboradors, que estic convençuda que han trobat la feina de la seva vida, perquè mostren una gran motivació per a esforçar-se cada cop més, sabent que la seva empenta està contribuint a fer un món millor.