Llicenciat en Medicina al Brasil fa més de quaranta anys (1981), Ricardo Casaroli té un llarg historial d’estudis superiors que l’han portat a convertir-se en metge especialista en oftalmologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, tasca que combina amb la docència a la Universitat de Barcelona (UB). El març d’aquest 2022, el rector de la UB, Joan Guàrdia, el va nomenar delegat del rectorat per a la recerca biosanitària.

D’altra banda, Ricardo Casaroli està vinculat a Ulls del món pràcticament des de la seva creació l’any 2001, complint les funcions de secretari del Comitè Mèdic des del 2006 i de supervisor mèdic del projecte Ulls de Moçambic entre el 2011 i el 2017. Fidel, solidari i entusiasta amb la Fundació, en Ricardo ha viatjat sobre el terreny per conèixer de forma directa els projectes d’Ulls del món. A més, també ha participat en comissions formatives i col·laboracions locals des de Barcelona, donant a conèixer la tasca d’Ulls del món. En aquesta entrevista ens parla del seu llarg vincle amb la Fundació Ulls del món, entre altres qüestions.

Quan i com vas conèixer  la Fundació? Què va ser el que et va cridar l’atenció de la cooperació oftalmològica per al desenvolupament?

L’any 2004 ja tenia molt bones referències de la Fundació i dels seus projectes al Sàhara i a Moçambic, a través d’un amic especialista que ja col·laborava amb les comissions quirúrgiques. El desembre de 2005 vam realitzar junts una comissió quirúrgica i formativa a l’Hospital General de Maputo. L’experiència vital i professional em va impactar molt positivament i des de llavors comparteixo la filosofia de treball –“Ensenyem a pescar en comptes de donar el peix”– i la visió de la cooperació amb Ulls del món.

Quina impressió tens de la situació de salut ocular en els territoris on actua la Fundació?

Crec que hem actuat d’una forma molt transversal en els nostres projectes –abordant la ceguesa evitable, donant formació, potenciant la contrapart, involucrant els actors locals i apostant per la prevenció– i en els territoris on mantenim la nostra presència. Aquesta filosofia de treball, que sempre hem intentat mantenir, és ara imitada per altres fundacions i organitzacions més joves a Espanya. Defenso aquesta manera de visualitzar la cooperació i crec que hem avançat bastant, però, com sempre, queda molt per fer per a l’equitat de la salut ocular en els nostres territoris d’actuació.

Col·labores amb Ulls del món des de fa més de quinze anys, de quina de les teves aportacions estàs més orgullós? Quins factors continuen motivant-te per seguir-hi implicat?

Crec que el nostre treball també es caracteritza per ser una gran feina en equip i multidisciplinària, i el que hem aconseguit ha estat en equip. És interessant esmentar que quan ningú sabia o imaginava el potencial comunicatiu i formatiu de les videoconferències –ara tan utilitzades i generalitzades durant i després de la pandèmia– ja organitzàvem videoconferències de formació, entre 2007 i 2011, amb l’Institut Nacional Oftalmològic de La Paz (Bolívia) i posteriorment amb Bamako (Mali). Teníem els millors especialistes d’aquí impartint, a temps real, coneixements per als col·legues oftalmòlegs de Bolívia i Mali; un avenç impactant i que requeria una alta tecnologia en aquella època. Hem estat molt innovadors en la formació en línia. En aquest aspecte, les persones d’Ulls del món amb qui he treballat i treballo, les idees i la filosofia d’enfocament de la cooperació sempre em van motivar i em continuen motivant.

Quines funcions essencials executa el Comitè Mèdic i amb quines dificultats principals us trobeu?

Bàsicament entenc el Comitè Mèdic com un nucli de discussió d’idees i estratègies d’actuació, de resolució de problemes i actualització d’aspectes més innovadors de la salut ocular i les seves possibles aplicacions. La relació del Comitè amb els equips locals (els que tenen més a mà la realitat de la salut ocular en els territoris d’actuació) és igualment important i competeix al Comitè potenciar-la.

Les dificultats més habituals són establir el nivell d’actuació, l’estratègia i la direcció de l’actuació, atesa la realitat cultural, sanitària i geopolítica –aquestes últimes molt canviants– de cada territori. La falta d’implicació de les contraparts –els agents sanitaris locals– són també situacions que, desafortunadament, no són possibles de solucionar en una actuació com la que pretenem.

Què opines de l’evolució i el treball que ha efectuat Ulls del món des dels seus inicis?

Com ja s’ha comentat, hem avançat molt i els números i estadístiques són impactants. Una visió més holística i transversal, amb la participació de les contraparts, i l’equitat de la salut ocular (oportunitats per a tots i totes) en el context de la ceguesa evitable han estat apostes de la Fundació Ulls del món, que s’han demostrat encertades durant tots aquests anys. És clar, amb més o menys dificultats. No obstant això, el nostre nivell d’exigència i la qualitat de les nostres actuacions també els considero alts i cal continuar treballant en tots aquests aspectes.

Ara que Ulls del món està treballant un nou Pla Estratègic, quina és la teva visió sobre el futur de la Fundació en els pròxims anys?

Com tota iniciativa, veig molt positiva la preocupació d’una reflexió en relació amb el futur de la Fundació i poder establir un Pla Estratègic que respongui a la realitat del moment socioeconòmic i cultural que vivim. Els resultats d’aquesta reflexió m’estan semblant, de manera general, molt interessants. Potenciar la igualtat de gènere i l’accés de les comunitats més vulnerables a la salut ocular, l’equilibri de les actuacions, treballar en la direcció d’una major sostenibilitat dins dels objectius de desenvolupament sostenible són mesures que han d’estar en el concepte de la cooperació internacional.

Buscar la col·laboració específica amb altres entitats, institucions i fundacions per a actuacions conjuntes i compartir experiències adquirides també són mesures que poden millorar i potenciar la qualitat de les nostres actuacions. Tot això, per descomptat, és una visió molt particular i d’àmbit general de les actuacions.

En un món tan interconnectat com el que vivim, quina classe de col·laboracions estratègiques creus que hauria de construir Ulls del món? I quin rol hi hauria de tenir la Fundació?

D’una forma resumida, crec que podríem potenciar bastant les noves tecnologies de la comunicació i informàtiques per impulsar iniciatives dirigides a la formació del personal sanitari, diagnòstic clínic a distància i telemedicina, simulació i realitat virtual en la formació quirúrgica i la resolució de problemes comunitaris en l’àmbit de la salut ocular, nutrició i higiene comunitàries. Hi ha grans plataformes i iniciatives en el context acadèmic (universitats i instituts de recerca, etc.) i altres privades (grups especialitzats, hospitals i altres fundacions) que actuen i aposten per aquestes tecnologies que són cost-benefici. Necessitem buscar bons partners en aquest àmbit i, a més, adquirir l’experiència per poder innovar i aplicar en les nostres actuacions.

Amb quines tres paraules definiries Ulls del món?

Solidaritat, competència i equitat.