Zulma és de Tarija d’origen i de sentiment. Llicenciada en infermeria, desenvolupa la seva feina en un dels departaments amb més índex de desigualtat i pobre de Bolívia, on la riquesa derivada de les reserves de gas no arriba a les persones més vulnerables.

Dedica esforç i gran part del seu temps a llargs i costosos desplaçaments per garantir que la salut ocular arribi a les poblacions amb menys recursos, assegurant-se que les activitats i els projectes compten amb la implicació de les autoritats municipals locals per refermar la seva sostenibilitat.

Zulma constantment genera idees, planteja millores i promou accions per afavorir els avanços i l’abast del projecte Ulls de Bolívia als col·lectius més necessitats, principalment les dones.

Amb perseverança ha aconseguit importants objectius i, a Ulls del món, comptem amb ella per avançar en l’erradicació de la ceguesa evitable a Tarija. Un repte complex però possible, que és també el més gran dels seus somnis.

Quins són els principals desafiaments que enfronta la població de Tarija en termes d’accés a l’atenció ocular?

Tarija és un departament amb 619.784 habitants. Actualment, en el sistema públic, compta amb sis professionals especialitzats en oftalmologia, dels quals només un ofereix serveis de cirurgia de cataractes en el marc del SUS (Servei Universal de Salut) a la ciutat capital. Aquest factor és una de les principals causes de ceguesa evitable en població de la tercera edat i un dels principals desafiaments que ha d’afrontar la societat de Tarija. Atès que no hi ha capacitat resolutiva oportuna dels casos clínics en el sistema públic de salut, es tradueix en una llarga espera per rebre una atenció oftalmològica, que va molt de la mà amb el factor econòmic.

Les barreres geogràfiques són un altre repte, atès que la població viu en zones molt disperses del Departament, la qual cosa fa inequitatiu l’accés als serveis d’especialitats.

La falta d’informació de la població sobre l’autocura visual és un altre desafiament que repercuteix negativament en els estils de vida saludables que han d’adoptar per prevenir deficiències visuals, com també incideix la falta de percepció de la població per rebre una atenció oftalmològica periòdica, endarrerint així els diagnòstics i tractaments oportuns. Això ocorre especialment en dones, atès que hi ha una altra prevalença de deficiències visuals que es donen en el gènere femení.

Quines estratègies específiques esteu implementant per superar aquests desafiaments i garantir un accés equitatiu a l’atenció oftalmològica?

En el marc de les polítiques administratives públiques s’estan realitzant aliances estratègiques amb institucions públiques i privades que tenen els mateixos objectius i interessos. Amb aquestes institucions es firmen acords per treballar de manera intersectorial.

Amb les institucions públiques de salut s’incideix perquè es compleixi l’oferta de serveis en atencions oftalmològiques sota el paraigües del SUS i perquè la població pugui exercir el seu dret a la salut.

També s’empodera la població en general, especialment dones, en la problemàtica de la salut ocular perquè siguin elles els braços operatius en la promoció de l’autocura de les seves famílies i la prevenció en grups de risc de les seves comunitats.

En el sistema educatiu es treballa enfortint la participació social mitjançant les autoritats locals de les comunitats a qui s’acompanya i s’assessora en el procés de planificació dels plans de salut ocular. Aquesta iniciativa va en pro de la millora de la salut ocular estudiantil perquè són els que realitzen advocacia i incidència enfront dels governs municipals perquè s’inverteixi en salut ocular i sigui sostenible a llarg termini.

Quins serveis ofereix el projecte Ulls del món a Tarija? Com se’n beneficien especialment les dones?

En no haver-hi suficient oferta de serveis en el sistema públic de salut, generem intervencions que permeten a la població tenir accés a una atenció oftalmològica a través de campanyes d’atenció a poblacions vulnerables (amb barreres d’accés i economia). Aquestes iniciatives van en paral·lel amb la formació dels professionals de la salut sobre la identificació precoç de deficiències visuals per a la seva posterior referència, els diagnòstics de patologies oculars amb el seu respectiu tractament, la captació de persones amb cataractes per posterior derivació i altres.

Es va enfortir l’Hospital San Juan de Dios de la ciutat de Tarija amb equips de quiròfan on actualment es fan intervencions quirúrgiques de cataractes gràcies al suport que brinda la Fundació.

En el sistema educatiu públic es capacita els docents en agudesa visual i s’equipen les unitats educatives perquè es realitzin els cribratges. La finalitat és identificar a edats primerenques els infants i adolescents amb deficiències visuals perquè puguin rebre el tractament oportú i gratuït per a la seva malaltia a través de les brigades oftalmològiques que visiten les unitats educatives. És important adquirir conductes de prevenció des d’edats primerenques i, en aquest sentit, es fan xerrades de sensibilització en l’autocura visual per part dels tècnics d’Ulls del món i dels mateixos docents a tot l’alumnat de les àrees d’intervenció.

Un altre àmbit d’actuació és la participació de les dones mitjançant les organitzacions socials que són sensibilitzades en la importància de generar conductes adequades en la cura de la salut visual en l’entorn on viuen. També són capacitades en la identificació precoç de deficiències visuals i la identificació de casos de cataractes per la seva referència posterior al sistema de salut. Com a retribució, reben atencions d’oftalmologia mitjançant brigades en les seves organitzacions i es prioritzen les atencions de dones amb cataractes durant la prestació dels serveis, facilitant l’accés a un servei de qualitat i càlid.

Quin impacte ha tingut el projecte en la comunitat fins ara? Pots compartir-nos algun cas d’èxit o alguna història que il·lustri com la nostra intervenció canvia la vida de les persones?

El programa té gran impacte social i econòmic en les persones i famílies beneficades, especialment aquella població més vulnerable com són els infants, garantint així la seva educació; en adults grans, tornant-los la visió i, en dones, exercint el seu dret a la salut. Amb aquestes accions, estem ajudant a mitigar la pobresa i coadjuvant a millorar la qualitat de vida dels habitants en el Departament de Tarija.

Els presento una història de vida com moltes altres. Ens omple d’alegria poder fer realitat el somni de “poder tornar a veure-hi”. A la comunitat de Pampa Grande hi viu la senyora Cira Matirayo, de 73 anys. Viu junt amb el seu marit i dues de les seves filles. El seu ingrés econòmic era l’agricultura i, actualment, viuen del suport econòmic dels seus fills.

Aproximadament fa quatre anys, la senyora Cira va començar a veure-hi fosc, cada vegada veia com se li ennuvolava més la vista i ja no podia fer coses ella sola per por de caure o que li passés alguna cosa. Aquesta situació va tenir un gran impacte negatiu en la seva vida perquè depenia de la seva filla perquè la portés de la mà, havia que quedar-se quieta esperant que l’atenguessin, no podia cuidar el seu jardí, que era el que més li agradava, i molt menys conèixer els seus nets, que vivien amb ella.

La Fundació Ulls del món va programar una activitat d’atenció d’oftalmologia a la comunitat on ella resideix. Marcela, la filla petita de la senyora Cira, es va informar que a l’escoleta de la comunitat hi arribava personal d’Ulls del món per revisar els ulls als infants i que també s’atendria a persones adultes. Aquella tarda va anar a buscar la seva mare i la portar perquè l’atenguessin. Ja en la valoració mèdica l’oftalmòleg va emetre el diagnòstic de cataractes i li va dir a la Marcela que la seva mare necessitava cirurgia, però que no es preocupés perquè la Fundació Ulls del món les ajudaria.

Una vegada operada, al dia següent, en el control postquirúrgic de les 24 hores, la senyora Cira no va poder contenir les llàgrimes en tornar a veure-hi: es va emocionar de poder veure-hi tan clar tan aviat. Van passar les setmanes i es va poder operar l’altre ull. La Sra. Cira i els seus familiars se senten agraïts per l’ajuda facilitada perquè ara pot tornar a veure el seu jardí, va poder conèixer els seus nets més petits per primera vegada, se sent feliç i comparteix el seu testimoni amb altres avis, que potser estan en la mateixa situació i que, per por, no volen operar-se. Ara la Sra. Cira ajuda novament a cuinar, pelant patates o triant pèsols i ja no necessita que ningú la porti de la mà; se sent més segura.

Quins són els plans de futur del projecte per als propers anys? Quines àrees específiques està previst abordar?

Seguir incidint en les institucions locals a través dels comitès de salut ocular que es conformen amb la participació social i intersectorial en accions per prevenir les dues principals causes de la ceguesa prevenible: els errors refractius, especialment en rehabilitació de persones amb baixa visió, i les cirurgies de cataractes, mitjançant els serveis locals de salut amb capacitat resolutiva. Es requereix formar més professionals oftalmòlegs perquè brindin aquest servei en aquells municipis on encara no es disposa de recursos humans qualificats. I fent seguiment al compliment dels plans de salut ocular que presenten les autoritats locals als governs municipals.

Personalment, quines lliçons has après fins ara facilitant l’accés de la població a la salut ocular? A més, podries compartir alguna bona pràctica o una pràctica innovadora que hagis realitzat?

El rol de lideratge és important atès que en empoderar la població organitzada exigiran els seus drets a les instàncies competents i podran exercir, a mitjà o llarg termini, el dret equitatiu a la salut ocular, contribuint a la sostenibilitat a llarg termini del programa.

És important millorar la resposta en l’accés a l’atenció d’oftalmologia a través dels centres de salut, garantint, d’aquesta manera, que els serveis de primer nivell estiguin disponibles per a la població que viu en zones disperses. La responsabilitat que la població pugui accedir a una atenció oftalmològica és un treball en equip i multidisciplinari, de manera que, des del promotor de salut visual, l’auxiliar d’infermeria, els llicenciats en infermeria, metges i altres professionals, tinguin la capacitat resolutiva de detectar, referir, tractar, prevenir i  promocionar estils de vida saludables.

Treballar amb gent de baixos recursos i aconseguir canviar les seves vides, encara que sigui només tornant-los la visió, fa la diferència. Veig com és d’important estar en contacte directe amb la població més necessitada, ja que podem conèixer més de prop la seva realitat i detectar factors que influeixen negativament en la seva salut. En aquest sentit, una de les diferents activitats que es van implementar en el projecte va ser visitar les famílies de persones adultes grans captades amb cataractes; d’aquesta manera vam conèixer més de prop la realitat de cada família per al consentiment de la cirurgia. En aquestes trobades es van poder aclarir dubtes, creences, desinformació sobre la cirurgia, i promoure l’autonomia de les persones per a la presa de decisions, complint una atenció holística del pacient.