Pedro Burgos va néixer a la comunitat boliviana de Santa Ana de Belén, departament de Tarija, fa 78 anys. En aquesta zona rural aïllada es dedicava a l’agricultura, principalment al cultiu de la ceba, pastanaga i all, productes que venia al mercat per poder mantenir la seva dona i els seus cinc fills.
Fa uns anys va començar a notar pèrdua en la visió, però al no tenir els recursos necessaris per anar a la consulta de l’oftalmòleg ho va deixar passar i va acabar empitjorant, ensopegava contínuament i més d’una vegada va caure per les escales de casa seva. Pedro ho explicava així: ‘Caminaba al cálculo. Me sentía impotente y furioso por no poder hacer nada’. Els seus néts, als que ja no podia veure la cara, el van estar cuidant durant aquests anys difícils. Tots pensaven que la seva ceguesa era irreversible.
Però tot va canviar a finals del passat any. El personal de salut de Belén va comunicar a la població que hi havia programada l’arribada d’un oftalmòleg d’Ulls del món a l’hospital de El Puente, que visitaria a les persones sense recursos econòmics. Així que els seus néts el van acompanyar perquè li fessin una revisió ocular. Aquest dia va descobrir que tenia cataractes als dos ulls i que podria tornar a veure si passava per quiròfan.
El 20 de novembre al matí, va arribar a l’hospital San Juan de Dios acompanyat de la seva filla Yolanda i les seves nétes Nelly i Daniela. Estaven tots molt il·lusionats però nerviosos; no podien creure que Pedro tornaria a veure després de tants anys.
La cirurgia va ser un èxit. L’endemà, un cop retirat el pegat de l’ull, es va abraçar al metge i va exclamar: ‘¡Me siento bien, ahora ya sé quién es usted!’. Va seguir abraçant a tot el personal que es trobava a la sala i li va dir a la seva néta que per fi podia baixar només les escales.‘¡Ahora todas las cosas son buenas! Voy a poder ver cosas bonitas. ¡Que Dios les Bendiga!’.
Casos com el de Pedro, que vivia aïllat i amb una càrrega de patiment per les seves limitacions fins a recuperar la visió i la seva autonomia, ens motiven per seguir apropant la salut ocular als racons més remots, on la població més vulnerable pateix innecessàriament problemes de ceguesa evitable.