Embarcalina Saluh (Bakina) és coordinadora adjunta de Fundació Ulls del món en els Campaments de Refugiats Sahrauís. Una funció que fins no fa gaire semblava impensable que pogués fer una dona al Sàhara, pels condicionants socials i culturals. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència com a dona treballadora en un entorn que encara necessita moltes millores pel que fa a la política de gènere.

Quina és la teva situació personal en els campaments del Sàhara? Quins estudis tens?

Vaig néixer en els campaments però vaig anar a estudiar fora, primer a Algèria on em vaig llicenciar en filologia anglesa de la Univesitat Oum Buaghi i després a Sevilla on vaig cursar un màster en traducció Anglès-Francès. Des de fa uns anys visc amb els meus pares permanentment als campaments.

Com i quan vas contactar amb Ulls del món? Quina és la teva tasca?

Vaig contactar amb la fundació Ulls del món al desembre el 2016 a través de la coordinadora del projecte “Ulls del Sàhara”, Maria Tavera. La meva tasca és adjunta de coordinació del projecte “Ulls del Sàhara” en els Campaments de Refugiats Sahrauís.

És comú que una dona tingui un càrrec com el teu en aquesta zona? És un repte com a dona?

No és molt comú que una dona treballi en una ONG, encara que és una situació que està canviant i cada vegada hi ha més dones que exerceixen càrrecs importants, tant en les institucions Sahrauís com dins de les ONGs, aquí als campaments.

Amb quines dificultats t’enfrontes a aquesta zona per practicar la teva professió?

La societat sahrauí és una societat àrab musulmana, per tant, la tasca de la dona en aquesta cultura és principalment tenir cura de casa i realitzar les tasques familiars. Aquesta situació és una mica més flexible en els campaments a causa de les circumstàncies del poble sahrauí des dels temps de la guerra i el refugi. No obstant això, el treball de la dona fora de casa és un repte del dia a dia, una lluita contínua contra els que decideixen el que està bé i el que està malament en la societat. Aquesta lluita comença des de la família: ser una noia o una dona t’obliga a realitzar el treball de casa abans que qualsevol altra tasca fora de la llar, cosa que no s’aplica als homes. Després en els àmbits de treball fora de casa, com a dona sempre et sents inferior als teus companys masculins, et fan sentir que hi ha certes coses que no pots fer -com dona- i que només els homes poden fer-la.

Com definiries la situació de les dones en els campaments de Sàhara? Hi ha algun tipus de política de gènere?

Si comparem amb altres zones àrabs i musulmanes, la situació que viuen les dones en els campaments de refugiats sahrauís està molt millor, però, encara falta molt per millorar. Els obstacles que impedeixen a les dones sahrauís a sentir-se iguals als homes no és una cosa constitucional ni causa de certes lleis, però la societat és tan conservadora amb el tema de la igualtat de gènere i els drets de la dona que només ara s’han posat polítiques significants que afavoreixen la igualtat de gènere. El terme ‘gènere’ és totalment nou i s’acaba d’introduir, per tant el procés de la igualtat de gènere està en la primera fase i falta molt camí.

Quins creus que són els principals problemes que impedeixen a les dones accedir a l’atenció ocular i quines solucions proposaries?

En comparació amb els homes, les circumstàncies de la vida de les dones sahrauís en els campaments dificulten l’accés a l’atenció ocular. Moltes dones no van a la consulta d’oftalmologia per motiu familiar: tenen càrregues familiars que els impedeixen deixar la casa en horari de la consulta; la manca de coneixement dels serveis oferts pel departament d’oftalmologia, ja que moltes dones no surten de casa seva. De vegades també és la distància entre la casa i l’hospital la que fa que moltes dones no s’animin a consultar, ja que no hi ha transport regular entre la casa i l’hospital regional de cada campament.

Algunes de les solucions que es podrien plantejar serien: prestar algun tipus d’ajuda per part de les autoritats per facilitar que les dones vagin a l’atenció ocular (com ara trobar algú que tingui cura la família de la dona que necessita atenció ocular); apropar el màxim possible els punts de consulta a les famílies, programar una consulta oftalmològica en els dispensaris de les Dairas… Tenint en compte que la majoria dels habitants dels campaments són dones i nens, donar prioritat a les dones en les consultes pot animar-les a prestar més atenció a la seva salut ocular i finalment, utilitzar les mateixes mesures per conscienciar a les dones de la importància d’acudir a l’atenció ocular oferta pel departament. La majoria d’aquestes mesures, amb l’impuls de la Fundació, ja s’estan aplicant o s’estan plantejat per als anys vinents.

¿Hi van més dones a la consulta?

Segons les xifres registrades últimament, veiem que el nombre de dones que accedeixen als centres d’atenció ocular està augmentant cada dia, cosa que s’espera millorar en un futur.

Com penses que es pot millorar l’atenció oftalmològica a Sàhara?

Sabent que fa un any no comptàvem amb cap oftalmòleg en tots els campaments, l’atenció ocular es limitava a la revisió primària per part d’un grup de tècnics que han tingut certa formació (gràcies a Ulls del món) sobre com atendre els casos més urgents. Ara, amb la feina de l’oftalmòleg sahrauí en el terreny, es nota la millora de l’atenció i la confiança que els pacients refugiats estan tenint en els serveis oferts pel Dep. D’oftalmologia de la RASD. Continuar donant suport i acompanyament tant a l’oftalmòleg com als tècnics millorarà molt l’atenció. També és molt important que Ulls del món segueixi sensibilitzant la societat sobre la importància d’acudir regularment a les consultes d’oftalmologia i que això pot prevenir moltes patologies oculars causades per la situació en què viuen els refugiats sahrauís.

I finalment, amb quines tres paraules definiries a la Fundació Ulls del món?

Humanitat, col·laboració, serietat.