Nicolás Cortés és un historiador, especialitzat en el continent africà, que ha treballat en l’àmbit de la cooperació internacional des de l’any 1994, quan va començar en entitats sindicals i onegés. Posteriorment, va derivar la seva tasca professional dins l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat cap al càrrec de regidor de Cooperació i, actualment, és el director del Programa de Cooperació i Solidaritat.

L’Ajuntament de l’Hospitalet és pioner a desenvolupar un pla director en cooperació i, juntament amb Barcelona, des de l’any 2000 ha demostrat la seva voluntat política de realitzar projectes d’ajuda als països més necessitats. Des del 2004, l’Ajuntament de l’Hospitalet dona suport als projectes internacionals d’Ulls del món.

Quina ha sigut la teva tasca d’ajuda en els països que has visitat?

He tingut dues facetes: la de cooperant i la professional. Com a cooperant, he fet classes de formació sindical al nord del Marroc, a Cuba, al Perú… Allà explicava temes de formació laboral bàsica i em preocupava per l’estat dels sistemes de producció.

Com a professional, he fet una mica de tot. He estat en programes municipalistes a Bolívia i al Líban, programes de desenvolupament a Guinea Equatorial, al Marroc, a l’Índia, i en alguns programes humanitaris. Tenim clar que nosaltres ens centrem en programes de desenvolupament, per tant, intentem involucrar-nos en els mínims programes humanitaris.

El fet d’haver estudiat en profunditat la història d’Àfrica, t’ha permès desmitificar falsos imaginaris respecte el continent?

El primer que s’ha de tenir clar quan es parla d’Àfrica és que no és una sola, sinó que són moltes Àfriques. S’ha de relativitzar, perquè no és el mateix la zona del nord, la més àrab, on el magrebí és una cosa i Egipte una altra, o la zona occidental, on hi ha països actualment molt democratitzats que van avançant gradualment. Tampoc és el mateix la zona de Sud-àfrica, que té un nivell de desenvolupament molt elevat.

És cert que alguns elements culturals els han impedit desenvolupar-se al nostre nivell, malgrat que s’ha de tenir en compte l’impacte letal que va tenir la colonització europea i l’impacte que està tenint actualment la xinesa.

Àfrica i Europa estan cridades a portar-se bé, perquè són veïnes. És una absoluta necessitat cooperar amb Àfrica a nivell econòmic i tecnològic.

Com a expert en cooperació internacional, quina creus que és la millor manera de complir amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i disminuir les desigualtats existents en determinades parts del món?

El primer que s’ha de fer és visualitzar-ho: que la ciutadania conegui i sàpiga que els estats han firmat un acord. És imprescindible que la ciutadania sigui conscient d’això per poder pressionar els seus governs perquè compleixin amb les seves obligacions.

Estem parlant de realitats concretes, ja no parlem de capricis ni utopies que ens portin a un món millor. Ara es tracta de supervivència. Per tant, els objectius de desenvolupament sostenible han d’estar presents en qualsevol espai de govern i se n’ha d’exigir el compliment.

Creus que és imprescindible que les institucions municipals tinguin àrees com la que dirigeixes respecte l’ajuda a països amb menys recursos?

Jo crec que en una administració pública, en el moment en què tens funcionaris treballant en un tema, és quan aquell projecte té futur. Fins que no vegis que hi ha un responsable amb nom i cognoms que tingui una plantilla de treballadors al seu càrrec, no pots assegurar que un projecte es posi en marxa.

Un altre element són els diners, la partida econòmica. A l’Hospitalet, des de 1989, tenim una partida econòmica concreta per a temes de cooperació, que s’ha anat augmentant amb el pas del temps.

Des de fa 15 anys l’Ajuntament de l’Hospitalet dona suport econòmic als projectes d’Ulls del món a Bolívia, Sàhara i Mali. Coneixíeu abans la problemàtica que hi ha en aquests països en referència a la salut ocular?

La situació de pobresa sanitària sí que la coneixíem, però no teníem constància de la situació oftalmològica. No sabíem que al Sàhara hi havia uns problemes específics relacionats amb les edats i el desert. Per a nosaltres, parlar amb Ulls del món ens ha permès obrir una perspectiva nova que no coneixíem. Generalment, quan parles de salut et refereixes a pandèmies, potabilització de l’aigua, però mai et pares a pensar en una cosa tan simple, i a la vegada tan complexa, com la visió. Suposo que a vosaltres us ha enriquit treballar amb nosaltres, però a nosaltres com a Ajuntament encara més.

Quina opinió et mereix el treball que fa la Fundació Ulls del món?

Molt positiva, perquè en el vostre cas el voluntariat que fan les persones és impagable, ja que ho fan especialistes de primer ordre. Que compteu amb els oftalmòlegs, que és el més car que hi pot haver, i que a més formeu a personal local és una fita molt important com a entitat. En el món de la cooperació la bona voluntat se’ns pressuposa a tothom, però el que es necessita sobretot és gent tècnicament sòlida. Aquest és un dels principals rèdits que teniu com a entitat: haver involucrat en el voluntariat a professionals de primer nivell tècnic.

Amb quines tres paraules definiries la Fundació?

Eficàcia, esperança i qualitat de vida.