Nen amb ulleres graduadesA les escoles de Bolívia es troben molts casos de nenes i nens que són molt a prop del fracàs escolar per un problema de visió. Les seves famílies són molt humils i no tenen ni recursos econòmics ni la informació necessària per ser conscients de la importància de la salut ocular. Per això és tan important la capacitació dels i les mestres perquè a les escoles puguin detectar els problemes oculars. Les històries de l’Edward i la Madelin en són un clar exemple.

“Els meus companys se’n riuen de mi perquè no puc llegir”

L’Edward Campos té 11 anys i estudia a l’Escola Huajara Primària d’Oruro. Tímid i retret, es resistia a participar a les classes de lectura perquè li feia mal el cap “i se’m regirava la panxa després de llegir”.

El seu retard en la lectura perjudicava el seu aprenentatge i, tot i que rebia reforç escolar, l’Edward no millorava. Per això la seva mestra va sospitar que potser tenia algun problema de visió i va recomanar als seus pares que visitessin un especialista. Però el pare de l’Edward no n’era partidari, creia que el seu fill senzilament no tenia cap per estudiar i el volia treure de l’escola perquè treballés en un taller mecànic.

La mestra se sentia impotent, fins que va assistir a unes classes de formació d’Ulls del món per poder revisar l’agudesa visual dels seus alumnes. Quan en va obtenir la capacitació, la primera cosa que va fer va ser comprovar com, efectivament, l’Edward tenia deficiències visuals. Amb els resultats de les proves va poder convèncer els seus pares que el seu fill tenia problemes refractius i que Ulls del món podia ajudar-lo. Al cap de dues setmanes l’Edward rebia les seves ulleres graduades i va veure com millorava la seva vista i els seus resultats acadèmics, per tant ja no havia de pensar a abandonar l’escola.

 

“Ara li explico a tothom la cura que cal tenir amb els ulls”Nena amb ulleres graduades amb la seva mare

La Madelin Mamani té 10 anys i estudia a l’Escola Uru Uru 2 d’Oruro. Prové d’una família migrant de l’àrea rural, el seu pare es dedica a la venda ambulant i la seva mare treballa en diferents feines eventuals per aconseguir mantenir els seus sis fills.

Quan la Madelin va notar que la seva vista empitjorava i va demanar ajuda als seus pares, ells tenien un absolut desconeixement sobre les malalties oculars i era un tema que els sobrepassava, per això no li van fer gaire cas.

Finalment la seva mestra li va realitzar la presa d’agudesa visual i va confirmar les seves sospites, tenia problemes refractius. D’aquesta manera va poder rebre atenció oftalmològica d’Ulls del món i li van donar unes ulleres graduades que li van canviar la vida. Perquè no només va millorar la seva visió: després d’assistir a les xerrades de sensibilització, la Madelin s’ha convertit en portaveu de la salut ocular i ara anima els seus companys i companyes a cuidar la seva visió perquè no hagin de passar per la seva mala experiència.