Això és el que va dir la protagonista de la nostra història en treure-li el protector ocular després d’operar-la de cataractes. Només són dues paraules, però dues paraules que diuen molt.

La Felipa Romero és una dona del barri de San Jerónimo de Tarija (Bolívia). Durant molts anys va estar fent de fornera. Fa un temps la seva vista va començar a deteriorar-se fins que va perdre per complet la visió de l’ull esquerre. Amb la pèrdua de visió, la seva feina al forn es va fer cada vegada més difícil obligant-la a deixar de cuinar les ‘rosquetes’, que eren el sosteniment de la seva família.

La Felipa pensava que la pèrdua de visió era cosa de l’edat. A més, no volia anar al metge per por.

Un dia, estant amb l’Ubaldina, la seva amiga i companya de professió que ja havia estat operada per Ulls del món, va sentir per la ràdio que hi havia una nova campanya de cirurgies gratuïtes a Tarija. Així que va presentar-se a l’Hospital San Juan de Dios i allà li van programar una cirurgia de cataractes per l’endemà.

L’operació va anar molt bé. Al despertar, les seves primeres paraules van ser: “¡Veo clarito! ¡Veo clarito! Doctor, gracias, muchas gracias. Muchas empanaditas voy a hacer en mi horno, sin tropezarme con las latas. Con el miedo que tenía a operarme, gracias a Dios por su ayuda”.

La Felipa Romero és una de les persones amb nom i cognom que han tornat a veure i a viure gràcies a la tasca de l’equip de la Fundació a Bolívia.

Seguirem lluitant per omplir de llum tantes històries com calgui per dir adéu a la foscor.