María Tavera forma part de l’equip d’Ulls del món des de fa més de 7 anys, la major part dels quals els ha passat als campaments de població refugiada sahrauí a Tindouf (Algèria). Gràcies a la seva presència permanent sobre el terreny, el projecte Ulls del Sàhara ha pres més envergadura i ha aconseguit importants resultats pel que fa a la millora de la salut ocular de la població sahrauí, amb especial atenció a les dones i als menors. María s’enorgulleix dels avenços aconseguits fins al moment, però al mateix temps, expressa la seva voluntat de seguir treballant incansablement perquè l’equitat de gènere sigui una realitat als campaments.
Amb la seva característica tenacitat i implicació, María Tavera té el repte de garantir el dret a la salut ocular de la població refugiada sahrauí, i sens dubte posarà tot el seu esforç en això.
Des de quan ets coordinadora d’Ulls del món al Sàhara? Com vas conèixer la Fundació i què et va motivar a col·laborar-hi?
Sóc coordinadora des de juliol de 2011. La vaig conèixer buscant informació sobre entitats que treballaven als campaments de persones refugiades sahrauís; vaig trobar la pàgina de la Fundació i, coneixent prèviament els campaments i sent conscient de la problemàtica ocular d’allà, em va resultar molt interessant poder col·laborar-hi.
Quina és la teva funció actualment?
Coordino el projecte Ulls del Sàhara i gestiono una part d’educació per al desenvolupament i gènere a nivell intern a la Fundació.
Com definiries la situació de les dones als campaments de Tindouf? Hi ha algun tipus de política de gènere?
En els campaments no hi ha una política de gènere escrita i definida i la dona sahrauí, igual que en altres zones del món, es troba a vegades amb els seus drets vulnerats. La situació de la dona als campaments està condicionada per la cultura i la tradició del poble sahrauí. I, tot i que les dones tenen un paper central en molts aspectes de la vida als campaments, es troben encara molt condicionades pels rols de gènere.
Tu que estàs al peu del canó, quins creus que són els principals problemes que impedeixen a les dones accedir a l’atenció ocular? Quines solucions proposaries?
Les responsabilitats familiars pesen molt en l’accés de la dona a l’atenció ocular, la cura de la família, menors, gent gran. A més de la falta d’informació amb què compten les dones que es mouen més en l’àmbit domèstic.
Segur que has viscut moltes anècdotes, quina és la que t’ha impactat més?
Com a anècdota positiva la primera vegada que vaig assistir a una intervenció d’un menor per realitzar-li una cirurgia en ambdós ulls amb cataractes congènites, en llevar-li les benes al dia següent i poder veure la seva expressió la primera vegada que hi veia.
Per desgràcia, també n’hi ha altres molt difícils de gestionar, quan alguna persona acudeix als serveis i no es pot fer res per millorar la seva patologia o no es té en terreny el personal adequat o l’equip necessari o que s’ha arribat tard i la patologia està tan avançada que només es pot posar un tractament pal·liatiu…
Si poguessis demanar un desig per millorar l’equitat de gènere als campaments, per impossible que sembli, quin seria?
El meu desig, no només per als campaments, seria que totes les dones coneguin i puguin exercir els seus drets plenament i en llibertat. Que des de totes les esferes, dones i homes junts treballem de forma integral per millorar l’apoderament de la dona. Que des de l’escola estigui molt present una educació amb valors feministes.
Quines tres paraules defineixen millor per a tu la Fundació?
Compromís, desenvolupament i coherencia.
Com veuen el futur teus ulls de dona?
Vivint en una societat en la qual dones i homes treballem junts per aconseguir que la dona no pateixi cap tipus de discriminació i els drets de les persones estiguin al centre de totes les decisions polítiques, socials…