Irene Vilà Porsell és una optometrista catalana diplomada en Òptica i Optometria per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Mentre cursava el postgrau d’Optometria Clínica a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO), va col·laborar al Programa de salut ocular de la Fundació IMO, on va realitzar cribratges en diverses escoles de zones desafavorides de Catalunya per tal de donar solució als problemes visuals de nens i nenes.
Una companya seva i col·laboradora habitual d’Ulls del món, Carol Camino, va ser qui la va posar en contacte amb la fundació per contribuir amb la seva vocació com a cooperant.
Actualment, treballa al Departament d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona (ICOF) i col·labora en diferents projectes de cooperació, a més de treure temps entre setmana per apropar-se a les oficines d’Ulls del món i ajudar a inventariar les múltiples donacions de muntures i vidres en brut rebudes els últims anys.
Es defineix com una persona alegre i optimista, disposada a emprendre nous reptes i aventures, a més de tenir la voluntat d’ajudar als qui més ho necessiten.
Quins van ser els motius que et van motivar a involucrar-te a la fundació?
La veritat és que des de feia un temps sentia la necessitat personal d’ajudar en alguna cosa relacionada amb la meva professió. La meva primera intenció va ser apuntar-me a un voluntariat, per donar suport des del terreny a aquells que ho poguessin necessitar, però la Carol Camino em va comentar que estaven buscant cooperants a Ulls del món per col·laborar des de la seva seu a Barcelona. I vaig decidir apuntar-me sense pensar-ho.
Què aporta el voluntariat a la teva vida professional i personal?
Per a mi és una satisfacció saber que estic aportant el meu granet de sorra per col·laborar a fer arribar les ajudes necessàries a aquells que ho necessiten.
Creus que és important la tasca que realitza Ulls del món? Per què?
Efectivament, crec que és una tasca molt important, ja que permet que moltes persones puguin obtenir els ajuts i recursos necessaris per millorar la seva visió, i fins i tot evitar cegueses reversibles tractant les causes que podrien provocar-les sense aquesta assistència.
En què consisteix la teva tasca a la fundació?
Durant els primers mesos vaig estar seleccionant, classificant i ordenant totes les lents oftàlmiques que tenien en el magatzem, per a fer un inventari i poder-les enviar a les diferents destinacions on cooperen. I fa pocs mesos, en acabar amb aquesta tasca, vaig començar a classificar i a fer recompte dels diferents tipus de muntures. La finalitat és que tot això pugui ser útil per a aquells que més ho necessiten.
Quines tres paraules creus que defineixen la Fundació Ulls del món?
Solidaritat, formació i futur.
Com a dona i optometrista, alguna vegada t’has sentit limitada a exercir la teva tasca professional o formativa?
La veritat és que en el meu recorregut he tingut la sort de no trobar-me limitacions pel meu gènere. No obstant això, en ser una professió a la qual es dediquen majoritàriament dones, sí que he hagut de sentir en alguna ocasió que érem moltes dones en el mateix lloc de treball i que això era perillós, fins i tot en boca de dones. O bé que buscaven contractar un home òptic; sense importar la seva professionalitat o experiència, però en ser molt difícil de trobar, acabaven contractant una dona, com si això fos una cosa inferior o negativa. Em sembla molt trist en ple segle XXI.
Quins factors creus que obstaculitzen a les dones l’exercici ple dels seus drets, tant a nivell individual com col·lectiu?
Crec que, per desgràcia, continuem vivint en un món masclista. M’agrada pensar que, a poc a poc, aquesta tendència va canviant. En el meu cas particular, em sento afortunada per estar envoltada en un cercle personal per homes feministes. No obstant això, si miro una mica més enllà, m’adono que lamentablement no és tan habitual. Aquest sistema no igualitari és el culpable que les dones no puguin exercir plenament els seus drets.
Has sentit parlar sobre les “noves masculinitats”? Què opines sobre aquest tema?
Si estic en el cert, és un moviment d’homes que busquen la igualtat entre homes i dones en tots els aspectes. Considero que és molt positiu que els homes s’adonin que han de formar part del moviment feminista, ja que des del meu punt de vista, homes i dones hem de treballar junts per educar els nostres fills amb els valors d’igualtat. A més, sense tòpics ni prejudicis de gènere si volem acabar amb aquest món masclista en què encara vivim i amb la violència de gènere que tant de mal ens fa.
En països amb escassos recursos econòmics, el dret a la visió de la dona es veu especialment vulnerat. Quines mesures creus que ha d’incorporar tot projecte de cooperació per a garantir l’accés igualitari a la salut ocular?
Aquesta és una pregunta complicada, ja que encara em costa comprendre que es vulneri un dret tan fonamental només per ser dona. Crec que una bona opció és la que es porta a terme en diferents projectes d’Ulls del món, formant dones per integrar-les en el sistema de salut, ja que en fer-les partícips també les fem visibles. I això pot fer, per exemple, que més dones s’atreveixin a acudir als centres d’assistència oftalmològica en cerca d’ajuda.
Com veuen el futur els teus ulls de dona?
Els meus ulls veuen el futur amb optimisme, encara que amb certa prudència, ja que encara queda un llarg i difícil camí per recórrer. M’agradaria que les meves filles i/o netes puguin viure sense haver d’experimentar la por que podem sentir a vegades en algunes situacions, o sense patir discriminació salarial o social només per ser dona.